Menorca, un paradís ben a prop

     Quan un vol expressar sentiments, emocions i matissos, la llengua és com la pintura... i és per això que habitualment pinto en castellà o espanyol. Però en aquesta ocasió i per ésser més fidel a la terra de la qual vull fer un petit esbós pictòric, he cregut molt adient pintar o escriure, segons és miri, en llengua catalana, valenciana o balear.(Si us hi heu fixat bé, totes aquestes denominacions lingüístiques són per no ofendre ningú...)

     Veritablement, Menorca és una terra de llum, de colors, de formes i dissenys naturals capritxosos i en resum d´unes particularitats que semblen totes elles pensades i dissenyades pel goig i gaudi de l´observador humà. Quan un fa un tomb per la seva relativament petita superfície, s´adona de que està molt lluny de l´ambient al qual hi viu normalment; però, a la vegada, se sent molt a prop i no només per la distància que pugui haver entre la península i "Ses Illes". És Menorca una terra profundament mediterrània però a la vegada diferenta per les seves característiques tan particulars.

     Aquesta Illa té una superfície total de sis cents noranta quatre i escaig quilòmetres quadrats i les seves terres no són gaire altes ni escarpades ja que la seva altitud màxima és de tres cents cinquanta vuit metres sobre el nivell de la mar i que rep el nom de Mont Toro, ubicant-se al nord de l´illa i quasi ben bé entre els municipis de "Es Mercadal" i "Fornells". Al visitant no gaire versat en qüestions geogràfiques li sorprén d´entrada les seves costes tan retallades formant les típiques cales i la manca de grans muntanyes així com la seva vegetació mediterrània exuberant a quasi tota la illa excepte a algunes cales del nord.

     Quant a la seva població, hi viuen aproximadament unes noranta mil ànimes que es veuen sobtadament superades als periodes vacacionals. Tota aquesta població es reparteix donant una densitat de població relativa de gairebé cent vint-i-cinc habitants per quilòmetre quadrat i que es distribueix administrativament parlant en vuit municipis principals que són d´oest a est: Ciutadella de Menorca, Ferreries, Es Migjorn Gran, Es Mercadal, Alaior, Maó, Sant Lluís i Es Castell.

     La seva història, tan dilatada com desconeguda, es remunta fins l´any 1500 abans de Crist car ja es va desenvolupar la famosa cultura talaiòtica dividida a la vegada en període pretalaiòtic i talaiòtic. La diferència principal entre ambdós períodes és que a partir del segon, el període talaiòtic, es començà a construir poblats amb una clara finalitat urbanística amb espais d´utilització pública com talaiots (torres circulars i massisses de defensa i protecció) i els enterraments es començaren a fer en construccions absidals en forma de nau invertida popularment definides com a "navetes" essent una de les més famoses la "Naveta des Tudons" ubicada poc abans d´arribar a Ciutadella.

     La prehistòria a Menorca finalitza l´any 123 abans de Crist en arribar a les seves costes la conquesta romana a mans de Quinto Cecilio Metelo, anomenat més tard "el Balearicus". Tantmateix, ja abans havien arribat a les seves costes els cartaginesos que fundaren les també avui més importants ciutats de l´illa: Jamma, actual Ciutadella i Maghen, l´avui Maó.
     Després vingueren catalans, aragonesos, espanyols, francesos i anglesos passant finalment l´illa a sobirania espanyola fins l´actualitat.

     Sí, és Menorca, un paradís ben a prop que cal visitar però també respectar perquè aquesta reserva de la biosfera pot perdre la seva identitat com a espai natural i com a poble de profundes arrels. Amb això m´estic referint a la recent proliferació d´una especulació inmobiliària a l´illa amb la construcció de moltes urbanitzacions de segona residència que posaràn, sens dubte, en perill la bellesa de tota l´illa; i també a l´increment massiu del nombre de turistes -especialment els anglesos- que amb la seva especial idiosincràsia aniràn imposant la seva llengua anglesa a molts àmbits socials de l´illa perjudicant la llengua pròpia de Ses Illes i inclós el castellà o espanyol...